La sardana que es forma fent rotllana, és composta per parelles de dansaires. És una dansa de companyerisme però també de precisió, rigor, ritme d'anada i tornada i amb simetria mòbil i oscil.lant. És també una inspiració vibrant que la converteix en símbol i també ideal. El poeta Joan Maragall va escriure que "la sardana és la dansa sincera d'un poble que avança donant-se les mans". Es considera d'un idealisme lícit quan la bellesa d'aquesta dansa ha inspirat la imaginació poètica de gent com Max Jacob o Jules Romain i ha mogut la mà del genial Pablo Picasso que va convertir la sardana en una anella fantàstica de ballarins adorant el colom de la pau.

Per cada colla hi ha un ballador que compta i reparteix matemàticament els passos de cada tirada i així poder acabar al mateix temps que acaba la música.

Les colles sardanistes participen i competeixen en concursos de sardanes seguint sempre la mateixa tècnica i així fer les seves millors actuacions.

La Sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i desfan.