Crònica per Joan M Corominas sobre l’Aplec de Tardor 1982, diumenge 14 de març, al Rancho Dominguez. Es despren de la tal crònica que hi havien hagut previs aplecs i en unes fulles escrites a màquina hom hi parla “d’una invitació a tots els membres…en el mateix lloc de les altres vegades”.
La missa al migdia fou celebrada en memòria i sufragi de Paulina Balagué, esposa de Frank Balagué, el qual fou perdut pel Casal ja que s’entornà a les terres nadiues de l’Alt Empordà. Es cantà el Virolai. La Maria Dolors Martí i la Rosaura de Montagut Ulvestad es distinguiren per llur atencions als concurrents.
Sembla clar, doncs, que hi havia un Casal Catalá, si be no formalitzat.
En un article en el diari La Opinión de los Angeles del 27 de maig 1983 s’esmenta que el 26 de febrer tingué lloc a la Parròquia de Santa Teresita de Los Angeles una reunió amb el resultat que fou nomenat un Consell Directiu interí del Casal dels Catalans de Califòrnia [CCC] sota la presidència del P.Ramon Martí. Altres directius n’eren Quim (o Kim) Morera com a Vicepresident, Rosaura Ulvestad com a secretària i Eduard Bacardí com a Vicesecretari.
L’article a La Opinión és important perquè el veig com la primera vegada que el CCC fou mencionat públicament. Suposo que l’article --no firmat en el diari-- fou escrit per la Josefina Vidal, periodista amb dedicació a la cosa catalana. Per a informació dels llegidors californians l’article menciona també la part que tingueren molts catalans en la Història de Califòrnia: Gaspar de Portolà, nascut a Balaguer, colonitzador i primer governador de Califòrnia; Antoni Jorba, oriund de Sant Sadurní d’Anoia, qui donà nom a Jorba Linda, on ara hi ha el Memorial del President Nixon; Josep Alemany, natural de Vic, el primer arquebisbe en I de tota Califòrnia; etc.
Mentre es feien els tràmits per a reconeixement jurídic oficial, la seu del CCC fou designada com 2645 Zonal Avenue, Los Angeles CA 90033, l’adreça de la Parròquia de Santa Teresita.
Cap el maig del 1983 aparegué el Butlletí informatiu No. 1 del CCC. Històricament n’és d’important, no només per a ésser el primer número, sinó també perquè recull dos aspectes molt significatius:
a) La notícia amb foto de la visita del Vicepresident interí Quim Morera acompanyat de la seva mare Maria Montserrat Mir de Morera al Conseller Adjunt a la Presidència de la Generalitat de Catalunya Miquel Coll I Alentorn per a donar-li “la carta I quadern del nostre Casal” I demanar-li l’apadrinament I reconeixement oficial del govern català per al CCC;
b) El sumari de l’Assemblea General que tingué lloc l’1 de maig del 1983 al menjador del Seminari dels Pares Claretians al Rancho Dominguez. A propòsit, n’és ben escaient que aquest míting, que de fet és l’acte fundacional del CCC ocorregés en el lloc d’una ordre que porta el nom d’un arquebisbe i sant català.
L’activitat havia començat pel matí i com de costum hi hagué un àpat. A les 5 de la tarda amb assistència de 40 persones i ocupant el lloc de President el P. Ramon Martí, el de secretària la Rosaura de Montagut Ulvestad i el de Vicepresident l’Eduard Bacardí s’esmentaren, debatiren, foren modificats i finalment aceptats per votació a mà alçada cadascun dels 44 articles preparats pel Consell Directiu interí. L’historiador, ni que sigui un amateur, ha de reportar tant com pogui d’acord amb la realitat. Ací cal dir que els dos articles més debatuts foren els que es referien als idiomes oficials del CCC i a les banderes desplegades a les activitats socials. Parlem de més de 20 anys enrera quan encara hi havia membres que havent lluitat durant la Guerra Civil d’Espanya en al bàndol republicà sentien una certa recança i desconfiança en el nou sistema de governament democràtic a Espanya. Nogensmenys, amb bona voluntat de tots i amb concessions de tots s’arribaren a aprobar amb moderació tots els articles, jo diria a la satisfacció de tots els concurrents.
A l’acabament el President demanà un vot de confiança vers el Consell Directiu interí fins una altra Assemblea General per a eleccions de càrrec el septembre de 1983.
Ací ens trobem amb una dificultat “aritmètica”, ja que els 40 assistents a l’Assemblea General constitutiva eren d’una llista de socis que arriba fins el No. 98, però a la “llista de socis” a la penúltima pàgina del Butlletí informatiu No. 1 del CCC n’hi ha només 71 noms. Això podria causar alguna dificultat per a decidir quins són els “socis fundadors”. Cal observar que abans de l’Assemblea General constitutiva de l’1 de maig del 1983 hi havia una agrupació no formalitzada denominada Casal dels Catalans. És problemàtic si hi ha llistes de les persones que assistiren als actes previs a l’1 de maig de 1983.
De cara a l’harmonia i en el meu humil parer crec que tant els assistents a l’Assamblea de l’1 de maig com els que havien assistit i participat activament en les reunions prèvies mereixen la calificació de Socis Fundadors sense cap més intent de rebuscar coses i crear elitismes. Així amb el bon esperit de Nadal tingué lloc la celebració d’una Bona Nit Nadalenca el 4 de desembre del 1983 al saló parroquial de Santa Teresita a Alhambra [est de Los Angeles] on la Maria Dolors Martí es distingí altre cop en les preparacions i presentacions de tots els aspectes tant gastronòmic com ornamental. El P. Joan Corominas emotivament recità un poema de Maragall. Ni cal dir que Santa Claus [també conegut com Papà Noël] aparegué repartint obsequis a grans i petits. Fou una digna primera celebració nadalenca del formalitzat CCC.
Josep G. Llauradó
Copyright © per Pagina web del Casal de Catalans a California Derets Reservats.
